lyrics
Et tinc al cap, tu em tens al cap, no ens coneixem,
jo vull sorprendre el sortilegi, el teu immens
secret del dia, que de nit està despert,
cada matí d’hivern quan ens creuem.
Jo giro el cap, gires el cap, reconeixent
inexcusables coincidències i un adéu
imperceptible, tan subtil, entre les dents,
cada matí d’hivern quan tot és neu.
Fins que no esclati aquest martiri,
els carrers seran dels tímids
ocells que surten de la gàbia
i es perden pel cel obert.
Incandescent serà el suïcidi
de les mirades que et dediqui,
en la distància, les pestanyes
es toquen sense voler.
Jo cap allà, tu cap allí, ja som clatell,
el maleït trajecte, com gangrena el temps,
un tatuatge va emergint de dins la pell,
cada matí d’hivern que anem perdent.
Una hòstia al cap, al front, per no mirar endavant,
aquesta nit se’m fa de dia amb un fanal,
la sang em raja al meu voltant fent un bassal,
els meus matins d’hivern no tornaran mai.
Fins que no esclati aquest martiri,
els carrers seran dels tímids
ocells que surten de la gàbia
i es perden pel cel obert.
Incandescent serà el suïcidi
de les mirades que et dediqui,
en la distància, les pestanyes
es toquen sense voler, o volent.
credits
from
Pícnic al búnquer,
released September 13, 2016
Enric Gómez: baix
Oriol Roca: bateria
Nico Roig: guitarra elèctrica
Artur Tort: orgue Philicorda
Roger Puig: veu principal, cors i guitarra acústica
license
all rights reserved